Corones dentals i corones parcials

Per què una corona conserva la seva pròpia dent

En mastegar actuen sobre cada dent unes forces intenses que una dent sana suporta sense dificultat. Quan la càries ha destruït massa teixit o les parets han quedat massa primes, hi ha un risc més gran que la dent es trenqui sota la càrrega de la masticació. En aquests casos una corona pot ajudar: envolta la dent i torna a repartir de manera uniforme les forces masticatòries. També en les dents posteriors endodonciades sovint és recomanable una corona.

Tot i així, una corona no és la primera opció mentre una solució més petita sigui suficient. I és que, per fer-la, cal tallar la dent, i així perd un teixit que ja no es recupera. Per això busquem sempre la solució que permeti conservar tanta dent pròpia com sigui possible. Segons el defecte, una corona parcial, un inlay o un onlay ja poden ser suficients. En aquest cas només se substitueix la part destruïda de la dent i la sana es conserva. Al cap de cinc anys encara funcionen unes 95 de cada 100 corones de ceràmica, i al cap de deu anys, entre 80 i 90. Una bona higiene i les revisions periòdiques milloren aquestes perspectives.

Val la pena saber-ho

Pel que fa als materials, vostè tria. Per regla general fem servir corones sense metall. Les corones de zirconi (òxid de zirconi) tenen una resistència especialment alta i per això s’utilitzen sovint a la zona de les dents posteriors, on les forces de la masticació són més grans. A la zona de les dents anteriors, la ceràmica vítria (disilicat de liti) queda encara més natural. Ara bé, és una mica menys resistent. L’aspecte més natural l’ofereix una corona de ceràmica sense metall estratificada. La seva estructura es recobreix a mà al laboratori, capa a capa, amb una ceràmica de recobriment fina (ceràmica feldespàtica). Aquest recobriment és, això sí, més delicat i necessita més manteniment, ja que amb els anys es pot escantellar. A canvi, el resultat normalment no es distingeix d’una dent natural. Per als pacients que miren el preu, el compòsit ceràmic pot ser una solució. Es desgasta més de pressa i es pot tacar. A canvi és més econòmic i fàcil de reparar. Segons les dades disponibles avui, però, de mitjana no dura tant com la ceràmica. Comentem amb vostè quin material s’ajusta millor a la seva situació.

La corona mateixa no pot tenir càries. La dent que hi ha a sota, sí. El punt més delicat és la transició entre la corona i la dent: just aquí és on apareix més fàcilment càries nova. La freqüència amb què això passa depèn molt de la higiene. En un estudi amb més de 1.000 corones i ponts, la càries al marge va aparèixer unes quatre vegades més sovint quan la higiene bucal era deficient que quan era bona. Per això netegi cada dia també els espais entre les dents i vingui amb regularitat a la neteja dental professional i la profilaxi.

També cal ser honestos: el tallat pot deixar la dent sensible durant un temps. En aproximadament 5 de cada 100 dents amb corona, el nervi mor en els anys posteriors al tractament, i amb més freqüència en dents que ja estaven molt danyades. Llavors es fa necessària una endodòncia. La ceràmica és resistent. Tot i així, es pot trencar. A qui fa cruixir les dents a la nit li recomanem una fèrula de descàrrega per alleujar la corona i les pròpies dents. En trobarà més informació a la nostra pàgina sobre el bruxisme i l’articulació temporomandibular. Una corona també es pot afluixar en algun moment. Això pot ser un senyal d’un defecte que avança. Si es pot descartar un defecte, simplement la tornem a fixar. No totes les dents es poden salvar amb una corona. Si falta massa teixit o la dent ja no es pot conservar ni tan sols amb una endodòncia, comentem amb vostè la substitució per un implant.