Endodòncia: tractament de conductes

Per què salvem la seva dent en lloc d’extreure-la

Quan la càries avança fins a l’interior de la dent o aquesta pateix un traumatisme en un accident, la polpa es pot inflamar. La polpa és el nervi dental amb els seus vasos sanguinis fins. Aquesta inflamació sovint provoca un dolor intens. Abans, la dent afectada es perdia sovint per aquest motiu. Avui ja no és així. L’endodòncia moderna conserva dents que, altrament, s’haurien d’extreure. Val la pena, perquè cap pròtesi és tan bona com la dent pròpia amb la seva fixació natural a l’os maxil·lar. Les perspectives d’èxit estan ben documentades. Aproximadament nou de cada deu dents amb tractament de conductes encara són a la boca al cap de deu anys.

Ho fem per etapes. No tot nervi inflamat està perdut. Si la inflamació encara és reversible, en els casos adequats es pot conservar el nervi viu. Només quan està danyat de manera irreversible o ja s’ha mort, l’eliminem amb un tractament de conductes. I fins i tot després hi ha maneres de salvar una dent, des del retractament d’una endodòncia antiga fins a l’apicectomia. En medicina no hi ha garanties, però abans de cada tractament li diem quines són les perspectives per a la seva dent.

Val la pena saber-ho

Poques intervencions inspiren tant de respecte als pacients com el tractament de conductes. La seva fama és pitjor que la realitat. El dolor intens ve del nervi inflamat, no del tractament. Amb una anestèsia local eficaç, per a la majoria de pacients no és més molest que una obturació gran. Després de la visita, la dent pot quedar sensible durant uns quants dies, cosa que normalment desapareix per si sola.

També cal ser honestos. Tot tractament de conductes té límits. Els conductes radiculars sovint són molt corbats, ramificats o calcificats amb els anys, i en casos poc freqüents els instruments fins es poden trencar dins del conducte. Quan els conductes tenen un recorregut complicat, una imatge CBCT tridimensional ens ajuda a entendre amb precisió la dent abans del tractament. Malgrat tota la cura, no tota inflamació es guareix del tot.

Justament aleshores hi ha una segona i fins i tot una tercera oportunitat. En un retractament, eliminem l’obturació radicular antiga, tornem a netejar els conductes i els segellem de manera hermètica. Les perspectives d’èxit són bones, però inferiors a les del primer tractament. Comentem prèviament amb vostè què és realista en el seu cas. Si amb això tampoc no n’hi ha prou, una apicectomia elimina la inflamació directament a la punta de l’arrel. És una petita intervenció quirúrgica i sovint l’últim pas abans que s’hagi d’extreure una dent.

Rarament, un nervi inflamat de manera crònica dissol la dentina des de dins. Això s’anomena resorció interna. Normalment no provoca molèsties i es detecta com a troballa casual en una radiografia. Detectada aviat, es pot aturar amb un tractament de conductes. També per això les revisions periòdiques són valuoses.